feb. 092005
De vegades ens el trobem cara a a cara i no podem evitar d’explaiar-nos amb aquell somriure que es fa notar…que l’intentes amagar pro no hi ha manera. Penses que és un cretí, que viu a un món apart…
…Tornes a mira’l i encara encara te’n rius més… però ell s’allunya de la teva posició…
…Tornes a casa…La rutina et fa oblidar el que has viscut fins ara i tornes a enfosar-te dins l’oceà que et fa perdre el rumb…
…Els problemes se t’acumulen en forma de paperassa. Encens un cigar. Respires la contundent olor que desprèn quan de sobte tornes a pensar en aquella pobra persona que t’ha fet tanta gràcia. Rumies. Penses. Ets Feliç?…Què és la felicitat?…Creus que ets més feliç que un ingnorant?…







tres ha dit:
[...] Doncs ja són tres anys compartint amb tots vosaltres més del que m’havia esperat en un bon principi. Tres anys d’aquell primer post. [...]