1) perquè encara no he fet el mal que tenia previst fer a la blogosfera catalana.
2) perquè tu, si tu que estàs llegint això, esperes trobar alguna cosa més interessant que el darrer post.
3) perquè em dóna la gana i per que si.
4) perquè potser vull fer un enèsim canvi de disseny.
5) perquè en aquests 5 mesos, crec que ja he desconnectat prou.
el silenci és brutal. tens l’habilitat de poder moltes coses sense obrir la boca.
callar és de vegades la millor opció, encara que no vulguis acceptar-ho.
no t’amagues. sinó esperes una resposta.
allà on vulgui fugir hi haurà silenci i tot em recordarà als millors anys de la meva vida. no tinc escapatòria.
nomès puc tancar els ulls i escoltar. silenci.
ahir vaig somiar amb tu, princesa.
Cigarretes
Russian Red - I Love your glasses
un cop més ens vam retrobar en somnis.
tenies la mateixa mirada que el dia que ens vam conèixer. sense dir res m’ho deies tot.
ha passat un temps però el vermell encara s’ensuma.
mires al terra vergonyosa i els cabells cauen al buit, deixant en l’ambient el rastre de la teva fragància.
somriu.
deixa’m abraçar-te per darrera vegada.
Legaturi bolnavicioase (2006)
“Era la primera noche que pasaba con Alex. Me quedé dormida después de varias cervezas y soñé que corríamos bajo la lluvia como en una carrera de obstáculos. Por la mañana me desperté y la miré. Dormía plácidamente. Olía a sueño. Y supe que deseaba verla así todas las mañanas.”
la crisi pot amb mi i amb la meva butxaca.
despres de l’operació Obama comença l’operació “donar-se de baixa de Telefonica”
el primer pas, i el més important, és tenir un veí amable que ens deixi part de la seva connexió. òbviament sense pagar ni un cèntim.
el millor de tot és que, si ho fem bé, ell ni se n’adonarà.
teniu els passos aquí i més info a google.
estic fart de l’spam que m’envien al hotmail.
vull fer-me una nova compta, pero no trobo cap nom curiós , o que m’identifiqui , tan bo com per registrar-lo.
els tipics dramirez, danniels,…ja estàn registrats.
…
no em ve la inspiració. alguna suggerència ?
avui he tastat una nova beguda isotònica. no és res de l’altre món, però cal quedar-se amb el detall. important.
quan van començar a posar-se de moda les xarxes socials vaig pensar que seria una idea que no tindria futur. com molta gent suposo.
és evident que no ha estat així.
per aquest motiu em solidaritzo amb les xarxes socials, pensant que serà una bona idea afegir les icones que veieu a sota de cada post, i que serveixi per augmentar el número de visites.
visites! visites!! …
Lost
Coldplay - Viva la vida
aquests dies he estat una mica perdut.
hi han hagut moments per tot. tot semblava un somni fins que he obert els ulls.
la velocitat m’agrada fins arribar al límit. al punt on ni tu ni cap persona pot controlar.
per contra, mai m’han agradat els sprints.
aquest cap de setmana no tenia altra cosa a fer que pujar a Montserrat desde Matagalls (Montseny).
84 KM. 23 h caminant sense parar , aturant solament als abituallaments. quan vaig arribar ja no tenia ni ganes ni de veure la moreneta, nomès volia que allò s’acabès.
hi ha gent molt tocada de l’ala, al món. però és el que els fa únics.
crec que tinc son acumulada.